El filtre de pas baix, dies comptats?

El filtre de pas baix, dies comptats?

L’evolució tecnològica dins de la fotografia digital, fa que moltes marques comencin a prescindir en els seus sensors del Filtre de Pas Baix, també anomenat filtre antialiasing. La funció d’aquest filtre és/era la d’eliminar l’efecte moiré.

Potser alguns no tingueu gaire clar en què consisteix aquest efecte, però de ben segur que haureu patit els seus efectes en alguna ocasió. L’efecte moiré és un efecte visual que es produeix al generar-se una interferència de dues reixes de línies a partir d’un angle determinat. Per entendre’ns, en segons quin tipus de textures, especialment en aquelles en forma de xarxa o en línies fines molt juntes com les que podem trobar en les textures d’alguns teixits (d’aqui el seu nom) es produeix aquesta interferència ondulada que, en algunes ocasions, pot inclús alterar o crear colors falsos.

Això es degut a la manera de disposar el píxels en els sensors més convencionals de les càmeres, que curiosament, és en xarxa. Fruit d’aquesta coincidència de disseny, apareix l’interferència. El Filtre de Pas Baix, filtra les freqüències més altes que generen el moiré i elimina aquesta interferència. El problema és que això produeix un efecte secundari, que és una pèrdua de detall notable tant en les textures més detallades (aquelles freqüències altes d’abans) com en la qualitat dels colors. Fins ara això era un preu a pagar perquè no hi havia cap altre alternativa millor, però les coses estan canviant.

Els motius son diversos. Com que ara els sensors de les càmeres DSLR més avançades aconsegueixen resolucions molt altes, gràcies a que la mida d’aquests píxels és cada cop més petita i estan més junts, l’esquema de xarxa es dilueix i al no entrar en conflicte amb les textures amb aquesta forma, el moiré desapareix. Tot i així, les majors com Canon i Nikon encara es resisteixen a abandonar el filtre de pas baix, tan sols amb un model en cada marca com la EOS 5D s R o la D810 de Nikon. El panorama és del tot diferent en les càmeres sense mirall, o Evil, o de sistema, o com us vingui de gust anomenar-les. Fuji va crear un sensor diferent al de les càmeres convencionals, i enlloc de repartir els píxels de forma estructurada, els va repartir de forma aleatòria, evitant patrons de coincidència i carregant-se el moiré d’una manera més elegant i efectiva, sense perdre gens de detall en les textures complexes. En l’actualitat, a més, ja ha superat la barrera dels 16 MP amb la nova generació de sensors X-TRANS III que permet arribar fins a 24 MP amb uns resultats sorprenents. Aquest sector de les sense mirall, sembla tenir menys manies en aquest sentit, Olympus ja el va treure amb la OM-D M-1, o la M5 Mark II i ara Panasonic amb la seva molt recomanable GX80. Els resultats en qualitat d’imatge els hi donen la raó.

Per tot plegat, sembla clar que el filtre de pas baix deixa de tenir sentit, especialment en les càmeres de major resolució, que no en la resta, tot i que encara es manté en la majoria de les primeres. Sony és l’únic que permet activar o desactivar manualment el filtre de pas baix en funció de la escena a fotografiar, com en la seva flamant XR100V, una de les millors càmeres compactes que hi ha al mercat. Aquesta opció sembla molt assenyada, ja que en funció del tipus d’imatge, l’usuari pot triar per activar-ho o no, i fins i tot comprovar quina diferència hi ha entre les imatges. Mentre es decideixen, les càmeres sense mirall, gràcies a la seva cada dia millor qualitat d’imatge i prestacions, segueixen menjant-li mercat a les DSLR que es mantenen per la mida dels seus sensors amb grans resolucions, encara lluny de les seves perseguidores però que cada dia estan més a prop.

 

 

 

Trackbacks i pingbacks

Cap trackback o pingback disponible per a aquest article.

Deixar una resposta