CANON EOS M5, absències importants.

CANON EOS M5, absències importants.

Queda clar que fins ara, FUJI, SONY i OLYMPUS s’han endut el mercat de càmeres sense mirall i de forma més que merescuda. Les altres marques, diguem-ne de referència, s’han mantingut al marge entre altres coses perquè el producte que han ofert dins d’aquesta gama de càmeres, mai ha estat al nivell de la resta. Potser per això sembla que ho han fet més aviat obligats per la tendència dels consumidors que no pas per pur convenciment. Tot i així, i ara que les càmeres de sistema s’han consolidat i que fins i tot els professionals han estat seduïts per les seves avantatges, CANON presenta finalment un producte seriós, la EOS M5 però que com podreu veure, amb absències considerables que no s’acaben d’entendre.
eos-m51Anem per feina doncs. La CANON EOS M5, incorpora un sensor CMOS APS-C de 24,2 MP, el mateix que porta la EOS 80D. Una de les seves característiques més rellevants és la seva velocitat de funcionament, especialment a l’hora d’enfocar, gràcies al processador DIGIC 7, el darrer de Canon, oferint una ràfega de fins a 7 fps amb l’AF Servo. El seu sistema d’enfocament, tot i ser sobre el paper molt ràpid, resulta un pèl curt amb els seus 49 punts AF si els comparem amb altres novetats de la competència, com la X T-2 de Fuji amb 91, però que son més que suficients per a la majoria de modalitats fotogràfiques.

Un dels aspectes més a tenir en compte amb aquestes càmeres sense mirall és el visor que, al ser electrònic enlloc d’ òptic, depenem de la resolució per a obtenir una qualitat d’imatge fiable. En aquest cas no haurem de patir ja que l’OLED del visor de la EOS M5 és enorme, de 2.360 K, i amb una alta velocitat de resposta gairebé a temps real del que estem veient. La pantalla LCD abatible de 3,2″, tàctil, també ofereix una bona resolució, 1.620.000 p, prou bons però que probablement només utilitzarem per a visualitzar les nostres imatges a posterior ja que el visor electrònic, insistim, és excel·lent.

A la EOS M5 hi podrem posar òptiques Canon tant de la sèrie EF i EF-S gràcies a un adaptador que no ve inclòs amb la càmera, però haureu de tenir en compte que ni amb la empunyadura del grip, que no ve inclosa, per les seves reduïdes mides, tindreu que suportar tot el pes amb la mà esquerra, amb totes les dificultats que això suposa. Aquest no és un problema exclusiu d’aquest model de Canon, la majoria de marques el pateixen, especialment en les games d’òptica professional que acaben per tenir les mateixes mides i pes de les DSLR. No és pot tenir tot. Pel que fa a la resta d’ergonomia de la càmera, com els controls i dials de l’exterior, hem de dir que tot ser els ja habituals a l’estil de les càmeres analògiques dels 70, aquests no es corresponen a funcions com l’ISO, o la velocitat d’obturació, sinó que son els mateixos de les reflex digitals. Això sí, la EOS M5 té una roda al costat de la pantalla, també com en els models de les DSLR, molt útil i que us permetrà treballar de forma ràpida i precisa. Treballa amb arxius RAW de 14 bits, una potent ISO de 100 a 25.600… res a objectar.

eos-m5-2Fins aquí tot molt bé, però tampoc res d’especial, la veritat. Hauriem de suposar que si una marca com Canon treu un model nou en un segment on encara s’hi ha de guanyar un lloc, seria per a oferir alguna cosa diferent a les seves competidores, si més no és el que ens agradaria. Però no és així. Més aviat el contrari, i aquí repesquem les absències que us comentàvem al principi. La EOS M5, té un preu aproximat de 1.200€ (només el cós). Al nivell de càmeres com la X T-2 de Fujifilm o la OM-D M1 d’Olympus. Però a diferència d’aquestes, la EOS M5 no té el cós estanc, ni a prova de líquids o pols. Tampoc ofereix vídeo en 4K que, potser no cal, també és cert, ja que la qualitat que ofereix en aquest aspecte sembla indiscutible permetent a més controlar totes les funcions manualment, però quan saps que les altres opcions que tens a les botigues pel mateix preu sí que l’inclouen, és inevitable no tenir-ho en compte.

Per tot plegat la EOS M5 deixa una sensació de no haver volgut ser el que hagués pogut ser. Ara bé, potser quan comencin a circular les primeres imatges de veritat, descobrim algun cop amagat… Tant de bo.

 

Trackbacks i pingbacks

    Cap trackback o pingback disponible per a aquest article.

    Deixar una resposta