GREGORY CREWDSON

GREGORY CREWDSON

Ara que els amics de l’escola Multifotos han anunciat el nou curs de “Diálogos cruzados entre fotógrafos”, a càrrec de Laura Cornejo, pel 2019, ens hem fixat que a la darrera jornada han triat creuar l’obra de Thomas Struth amb la de Gregory Crewdson. Sense desmerèixer en absolut la feina d’Struth, aprofitarem per introduir-vos breument en el treball de l’altre en discòrdia, Gregory Crewdson (Brooklyn 1962). Un dels fotògrafs més influents del segle XX per portar la fotografia un pas més enllà i crear tot un estil que, de ben segur, reconeixereu a l’instant.

L’estil de Crewdson és molt característic, especialment pel que fa al tractament de la llum i a la posada en escena. La llum crepuscular, present en gairebé totes les seves fotografies és una llum carregada de simbolisme, on tot s’atura en un espai de transició entre la llum i l’ombra, creant una atmosfera de somni on el subconscient aflora per a impregnar-ho absolutament tot. La boira, el fum, persones nues, en roba interior o pijama, espais oberts i una cuidada posada en escena on cada detall té un motiu de ser per la seva simbologia.

Les fotografies de Gregory Crewdson son autèntics tableau vivantReproduccions vives del seu subconscient que ens parlen de les misèries de la societat americana més anònima. Aquestes escenificacions, que podríem considerar en ocasions natures mortes pel seu contingut temàtic, es tradueixen en unes imatges que semblen fotogrames extrets d’una pel·lícula de Lynch o Hitchcok, dues de les seves grans influències cinematogràfiques junt amb Spielberg. Però no tan sols les seves imatges acosten l’obra de Grewdson al cinema, tots els mitjans que son necessaris per a crear-les son dignes d’una súper-producció cinematogràfica. Si afegim el fet de que dins del seu equip hi ha un director de fotografia (Richard Sands) i que no és ell qui sovint prem el botó per disparar la foto, es pot entendre que molts el considerin més aviat un director de cinema que no pas un fotògraf. Més enllà d’absurdes polèmiques, els recursos que Grewson maneja per realitzar les seves fotografies semblen justificats quan les veiem sempre  impreses a la mateixa mida d’1,5 x 2,3 metres.

Crewdson enregistra les seves fotografies amb una Hasselblad Sinar de plaques 8×10. Aquest format li permet captar un alt rang dinàmic. Així doncs pot atrapar tot l’espectre cromàtic, les llums que necessita i reproduir amb gran resolució els detalls necessaris per descriure les seves imatges com si fos un quadre de Hopper. Però també li obliga a muntar un set d’il·luminació mesurat al mil·límetre on res es pot deixar a la improvisació.

Us mostrem un recull d’algunes de les seves imatges més representatives i que formen part de les col·leccions “Beneath the roses” (2004 – 2008), “Dream House” (2002) i “Twilight” (1998 – 2001). A gaudir-les!

Per cert, també us deixem l’enllaç del curs a l’escola Multifotos per si voleu més informació:

https://www.multifotos.org/cursos-girona/dialogos-cruzados-entre-fot%C3%B3grafos/

JM

 

GREGORY CREWDSON 1

GREGORY CREWDSON 2

GREGORY CREWDSON 3

GREGORY CREWDSON 4

GREGORY CREWDSON 5

GREGORY CREWDSON 6

GREGORY CREWDSON 7

GREGORY CREWDSON 8

GREGORY CREWDSON 9

GREGORY CREWDSON 10

GREGORY CREWDSON 11

 

Deixar una resposta