Kodak Super 8 mm, febrada Hipster?

Kodak Super 8 mm, febrada Hipster?

I com qui no vol la cosa, Kodak acaba de deixar a tot l’àmbit fotogràfic d’una sola peça…

Tot aquest enrenou ha estat motivat per l’anunci de la comercialització per aquesta primavera que ve, diuen, de la Kodak Super 8 mm, una “nova” càmera que utilitza el mític format de pel·lícula de 8 mm. Cal recordar que aquest format de 8 mm el va posar en circulació la mateixa marca nord-americana l’any 1965, revolucionant el mercat del cinema amateur arreu del Món. Els motius van ser clars, una qualitat d’imatge més que acceptable i, per damunt de tot, un format molt pràctic per l’època que permetia emmagatzemar les imatges dins d’un cartutx que ja quedava preparat per portar-lo directament a revelar.
kodak super 8 mm

Més enllà d’aprofitar la tirada que tot allò relacionat amb lo Vintage té darrerament i de provocar, segurament, més d’una lipotimia entre la comunitat Hipster, cal preguntar-se per què Kodak creu que una càmera d’aquestes característiques es pot fer un lloc entre les càmeres de vídeo digital. Doncs potser ho aconseguirà precisament per això, perquè no es una càmera de vídeo. A diferència de la resta, la Kodak Super 8 és una càmera de cinema, amb tot el que això significa.

Si donem una vista ràpida a les especificacions tècniques de l’aparell, ens adonarem de que les intencions de Kodak son ben serioses. Bateries intercanviables, visor LCD abatible que permetrà revisar les imatges enregistrades, port USB, opció de triar fins a 5 velocitats diferents de gravació (9, 12, 18, 24 i 25 fps.), un micròfon integrat que enregistra el só en una targeta de memòria SD per poder sincronitzar-ho després amb les imatges i, poder el tret més significatiu, la possibilitat de canviar òptiques de muntura C. Pel que sembla, es podrà triar entre dos òptiques Ricoh de sèrie amb la càmera, una fixa de 6 mm o una zoom de 6-48 mm. Aquest cop doncs, Kodak torna a apostar per la qualitat en els seus productes, una línia de la que semblava que s’havia distanciat els darrers anys.

Finalment hem de parlar de la pel·lícula. Kodak a deixat clar que es podrà disposar de diferents ISO, per a emulsions tant en color com en B/N. El format seguirà sent muntat en uns cartutxos de màxim tres minuts de metratge, és el que té el 8 mm, per un preu que anirà entre els 50 i els 75 dòlars, això sí, amb el revelat inclòs. Un revelat del que s’encarregarà la mateixa Kodak i que pel que es diu, retornarà als clients en format digital. Prou evident si recordem que la mateixa càmera registra el só en una targeta SD.

Pel que fa al preu de la criatura les informacions son molt poc concretes, ja que els marges dels que es parlen van des dels 400 als 1000 dòlars. Una diferència massa exagerada per a tenir en compte, tot i que probablement s’acosti més als 1000 si tenim en compte les característiques de la càmera.

Tirarem de tòpic per afirmar que tot torna, esperarem a veure doncs quan i fins quan.

Deixar una resposta