Playboy es vesteix

Playboy ha anunciat que deixarà d’incloure models nues a les planes de la seva revista… Des d’aquella mítica portada del seu primer número amb Marilyn Monroe de protagonista, ha plogut molt. Famoses de totes les disciplines com Madonna, Daryl Hannah, Sharon Stone, Kim Kardashian, Kate Moss o Charlize Teron han estat protagonistes de la portada d’una revista que, segons explica Scott Flanders, conseller delegat de Playboy, no pot competir amb l’oferta pornogràfica d’Internet. Potser algú hauria d’explicar-li la diferència entre erotisme i pornografia, però bé, més enllà dels motius concrets i de si l’erotisme ja no posa, la realitat és que de tenir un sostre de vendes de 5,6 milions de números venuts, ara amb prou feines arriben als 800,000.

Malgrat les circumstàncies, els responsables de Playboy no pensen tancar la paradeta. Es tracta doncs de re-dirigir els continguts per centrar-se en els seus articles. Hugh Hefner, fundador de Playboy, va deixar clar que la decisió no obeeix a les pressions rebudes per sectors que acusaven la revista de continuar oferint una imatge de la dona retrograda i  impròpia del segle XXI. Per a ell, la intenció de Playboy sempre ha estat retre tribut als tributs femenins, però caldrà veure si realment ara, aquells que sempre s’han defensat de consumir Playboy per la qualitat dels articles, ho seguiran fent. Les vendes els destaparan, o no. Cert és que escriptors com Bukowski, Nabokov, Kerouac o el mateix Gabriel García Marquez, han estat redactors ocasionals de la revista. Fins i tot celebritats com Stephen Hawking hi han escrit.

La fotografia de Palyboy, tot sigui dit, va marcar un estil molt concret dins de la fotografia de nus. Una il·luminació ben plana, gairebé sense ombres i amb un “blur”molt dels 80 que buscava una bellesa més enllà del de les seves models. L’estil “boudoir” de la fotografia eròtica del segle passat i un munt de portades de la que fou responsable el fotògraf Arny Freitag, un dels gurus de Playboy, quedaran ja per al record.

Playboy doncs serà una altre cosa al perdre la seva identitat i, qui sap, potser ara si que es prendran seriosament els seus continguts escrits.

Deixar una resposta